#Aplordepell és un projecte artístic que té l’objectiu de visibilitzar i donar valor al plor i a la vulnerabilitat. A través d’un recull de fotografies i vídeos de persones plorant s’han fet una sèrie d’accions que han culminat amb una exposició fotogràfica.
Desestigmatitzar una reacció tan natural com és el plor i donar un espai a aquesta forma d’expressió humana que ha quedat relegada a l’àmbit més íntim i personal. Recordar-nos que podem estar malament i que no passa res. D’això tracta #aplordepell. Ja fa un any i mig que Serrahima, que es descriu com a ploramiques de formació, va engegar el projecte. Va començar penjant imatges de les seves llàgrimes a Instagram, fet que va tenir molt bona rebuda. Des d’aleshores ha rebut més de dues-centes fotografies de persones plorant.
Segueixo obrint i obrint i obrint mails i missatges i uau, és increïble. Gràcies. Em sento afortunada. Estem fent una xarxa de plors i alhora un teixit de suport? Moltes persones em dieu que gràcies a #aplordepell us sentiu més acompanyades. Doncs no sabeu com em sento jo. Aquest projecte va néixer a partir del meu trastorn d’ansietat i depressió. De la necessitat de mostrar-me tal i com sóc a vegades. Ensenyant a la Laia Manzanares el meu plor, i després a moltes altres ànimes amigues. He explicat i mostrat a moltes persones perquè ploro quan ploro i és molt emocionant veure que sí, que és útil saber que altres persones es senten així, ens fa còmplices. Ara sí, decidit, farem un llibre/fanzine, farem videos, farem accions al carrer i farem una expo que ho resumeix. Crec que ploraré d’emoció. De veritat, gràcies a les que esteu compartint, és molt bonic de rebre, se us veu l’abraçada als ulls.
Si voleu seguir compartint o proposant o el que sigui: aplordepell@claudiaserrahima