Sóc la Clàudia; sóc de Barcelona però visc a Premià per estar més aprop del Mar. Vaig nèixer el 1990 i tinc 30 anys. Sóc fotògrafa, gestora cultural, regidora i mànager.
Sóc fotògrafa, gestora cultural, mànager i regidora.
Sóc la Clàudia; sóc de Barcelona però visc a Premià per estar més aprop del Mar. Vaig nèixer el 1990 i tinc 30 anys. Les persones del meu entorn sempre diuen que agafo les coses com si fossin de vidre i crec que això em vincula amb els objectes d’una manera molt propera.
Sóc fotògrafa, gestora cultural, regidora, coach dels amics i amigues, fan del teatre d’objectes, de les coses petites que es trenquen i de les metàfores poètiques. He estudiat fotografia durant 7 anys, sempre vinculant aquest art amb l’espectacle o amb la crítica. Formo part del col·lectiu VVAA com a fotògrafa de molts dels espectacles (Wonhwaguen, Pool, This is real love). També he participat de LIKE SI LLORAS, com actriuprojector i de la performance “Retrobisor” com a performer i gestionant la producció. Formo part del col·lectiu “Pussy Picnic” en la part més emocional i intensa.
Actualment he fet de coordinadora, mare i acompanyant del laboratori de creació Les Malnascudes Audiovisuals.
Vaig fer una exposició de retrats dins del festival Photogenic prescindint de marcs normatius i utilitzant finestres per emmarcar les fotografies. No sabia que hi havia premi i vaig guanyar el primer.
Tinc una exposició de fotografies de gran format itinerant, produïda per l’ICUB i la Casa Orlandai. Va sobre el moviment LGTBI i rehivindico la pluralitat de les famílies. Està impresa en lones i fa un any i mig que esta donant voltes per Catalunya i Les Balears.
Últimament he viatjat a Llatinoamerica fent la regidoria del nou espectacle de Guillem Albà; CALMA!, on he descobert una nova faceta de mi que m’ha agradat moltíssim.
Aquest desembre he estat fent una residència artística a Cal Gras per fer un documental sonor sobre la Transhumànica i la vida al camp. I el meu últim projecte és una instal·lació sobre el plor. (#aplordepell).
Des de fa un parell d’anys gaudeixo molt d’organitzar espais i he generat conjuntament amb altres dones, un grup de cures no mixta; la @Krbassafeminista i un projecte col·leciu a Sant Joan de les Abadesses per tal de rehabilitar una antiga masia i rehivindicar la vida des de la pròpia extistència. El meu somni és fer un espectacle petit i/o que parli en silenci i també generar un espai tranquil en un entorn rural on jo, VVAA i altres persones puguin crear l’ànima dels seus projectes.
Clàudia Serrahima 