Fragment d’exposició Finestres

DESCENSfoto_clàudiaserrahima
devoro els fars
de gotes de cautxú de nit de serp d’escata
d’una avinguda més
de l’esquena de la ciutat
plena de rostres
a cada taronja líquid de semàfor
hi ha finestres indiscretes
la pluja excita alegries
ecos de mans fredes dilatades
vents atordits de llengües
viure no és parlar
és rebentar de ganes de voler
dir
xzvñkdvjs´`DBSk´bj´s,kmdvSDKVJSVKdbpñasfIPWEG
per exemple que el cor ara mateix
és una bicicleta
amb els cabells
partits
que baixa sense mans
per una avinguda líquida
amb una rosa als palmells
rient-se com una boja
de tots els meus malalts.

Irene Roca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s