DESCENS
devoro els fars
de gotes de cautxú de nit de serp d’escata
d’una avinguda més
de l’esquena de la ciutat
plena de rostres
a cada taronja líquid de semàfor
hi ha finestres indiscretes
la pluja excita alegries
ecos de mans fredes dilatades
vents atordits de llengües
viure no és parlar
és rebentar de ganes de voler
dir
xzvñkdvjs´`DBSk´bj´s,kmdvSDKVJSVKdbpñasfIPWEG
per exemple que el cor ara mateix
és una bicicleta
amb els cabells
partits
que baixa sense mans
per una avinguda líquida
amb una rosa als palmells
rient-se com una boja
de tots els meus malalts.

Irene Roca